De recomanació: Per Bruixa i Metzinera!

La traducción en español de este post está aquí (aunque le he quitado la opción de comentar para no liarla. Los conocedores de ambas lenguas pueden participar en el concurso descubre la razón por la que Tako nunca será traductor o en troba els paranys lingüístics. Este será un post lleno de párrafos donde se revelan, total o parcialmente la exposición. Haberlas... haylas. Y, es obvio pero no por ello voy a dejar de decirlo, es un post dedicado a mi vecino.

Es bo tenir-lo com a veí.

Recordo la primera vegada. Vaig pujar fins el terrat per eliminació. Jo volia demanar sucre a la veïna del costat (que ja és prou dolça, ja) però, ves a saber la raó... estava apagada, potser fora de cobertura. Vaig anar pujant fins a dalt, trucant a portes conegudes i desconegudes, fins que l’escala em va portar al terrat. La vista de la ciutat era genial. Plantes, olor de romaní. Ding-dong. Em va obrir la porta somrient.

- Bona tarda veí... això... daixonses... jajaja... li semblarà estrany però... podrà deixar-me un mica de sucre?

En mira. Somriu i, aixecant la cella, respon:

- Com que no li ha demanat a la seva veïna? Sembla prou dolça!

Tots dos esclatem a riure.

I ara, sempre que podem (bàsicament: quant no trobo la veïna), fem un cafè, una xerrada... I, de tant en tant, sense que ell ho sàpiga, faig cas a les seves recomanacions.

Reconec que va ésser irònic anar a l’exposició amb la persona que em va presentar el món de les bruixes, els somnis i d’altres màgies bones o dolentes (i, no us enganyaré, la mateixa persona que repassarà que no rellisqui més de l’habitual per l’idioma d’en Fabra... pobre Fabra!! si aixequés el cap! sort que encara hi ha persones que es preocupen per escriure com mana!). Fa cinc anys (gairebé ja fa cinc anys, si) vaig riure. I ara les defenso (i ara ric jo!!! Jejejejeje)


La exposició deixa una cosa clara. Ja només entrar parlen dels tabulare defixio o dels lligaments com a elements per controlar l’home (o per deixar-ho impotent). D’això va tot el tema, o no? Homes de l’edat mitja que tenien por al sexe. El sàbat no ho era sense sexe. Els homes potser tenien por al sexe... però les dones, les bruixes, no!! Mira-les elles... es fan bruixes per anar al sàbat i tenir sexe!.

La sala dedicada al sàbat, presidida per un genial quadre, és, potser, la que més persones podem conèixer. Tenim força cultura màgica a Catalunya i aquest quadre ens dona una idea de com s’ho passaven. Parlar ara de l’església d’aquells temps, potser farà que ens posem de mala lluna. Sense potser!!! Si ja ens posem de mala lluna amb l’església d’ara!!!

Com no... ens mostren elements de tortura, escoltem els inquisidors en les seus interrogatoris... dones que reconeixen que van arribar volant per adorar el diable. Clar que... veient o imaginat les tortures jo mateix m’hauria declarat bruixa.

El recorregut mostra bruixes de Goya, Shakespeare… que deixen entreveure la transformació, primer de bones (llevadores, fetilleres) a dolentes, (via Malleus Maleficarum) i, de nou, a bones.

La part que vaig preferir, de totes, fou la dels contes a la vora del foc i, ja que no vaig trobar el cd que vam escoltar, hauré de cercar el llibre del que foren extrets (en Fabra està molt content per la formalitat d’aquesta frase!). A part d’això, unes cançons que per a qualsevol mestra o mestre d’infantil o primària eren, com a mínim, curioses (sí, curioses és la paraula adient).

Ah! També vaig veure les cites del llibre de visites, veí. I (reivindicacions sobre llengües a part, que mai falten però trobo que sobren) no vaig parar de riure d’una de prometedora:

- “Molt mal documentat, els falta informació. Si en necessiten, truquin”

Altres opinions:

Pirineos
Uncajonrevuelto
Mediterraniadansa
La malla
Cat