jueves, 12 de abril de 2007

De recomanació: Per Bruixa i Metzinera!

La traducción en español de este post está aquí (aunque le he quitado la opción de comentar para no liarla. Los conocedores de ambas lenguas pueden participar en el concurso descubre la razón por la que Tako nunca será traductor o en troba els paranys lingüístics. Este será un post lleno de párrafos donde se revelan, total o parcialmente la exposición. Haberlas... haylas. Y, es obvio pero no por ello voy a dejar de decirlo, es un post dedicado a mi vecino.

Es bo tenir-lo com a veí.

Recordo la primera vegada. Vaig pujar fins el terrat per eliminació. Jo volia demanar sucre a la veïna del costat (que ja és prou dolça, ja) però, ves a saber la raó... estava apagada, potser fora de cobertura. Vaig anar pujant fins a dalt, trucant a portes conegudes i desconegudes, fins que l’escala em va portar al terrat. La vista de la ciutat era genial. Plantes, olor de romaní. Ding-dong. Em va obrir la porta somrient.
- Bona tarda veí... això... daixonses... jajaja... li semblarà estrany però... podrà deixar-me un mica de sucre?
En mira. Somriu i, aixecant la cella, respon:
- Com que no li ha demanat a la seva veïna? Sembla prou dolça!
Tots dos esclatem a riure.

I ara, sempre que podem (bàsicament: quant no trobo la veïna), fem un cafè, una xerrada... I, de tant en tant, sense que ell ho sàpiga, faig cas a les seves recomanacions.


Reconec que va ésser irònic anar a l’exposició amb la persona que em va presentar el món de les bruixes, els somnis i d’altres màgies bones o dolentes (i, no us enganyaré, la mateixa persona que repassarà que no rellisqui més de l’habitual per l’idioma d’en Fabra... pobre Fabra!! si aixequés el cap! sort que encara hi ha persones que es preocupen per escriure com mana!). Fa cinc anys (gairebé ja fa cinc anys, si) vaig riure. I ara les defenso (i ara ric jo!!! Jejejejeje)


La exposició deixa una cosa clara. Ja només entrar parlen dels tabulare defixio o dels lligaments com a elements per controlar l’home (o per deixar-ho impotent). D’això va tot el tema, o no? Homes de l’edat mitja que tenien por al sexe. El sàbat no ho era sense sexe. Els homes potser tenien por al sexe... però les dones, les bruixes, no!! Mira-les elles... es fan bruixes per anar al sàbat i tenir sexe!.

La sala dedicada al sàbat, presidida per un genial quadre, és, potser, la que més persones podem conèixer. Tenim força cultura màgica a Catalunya i aquest quadre ens dona una idea de com s’ho passaven. Parlar ara de l’església d’aquells temps, potser farà que ens posem de mala lluna. Sense potser!!! Si ja ens posem de mala lluna amb l’església d’ara!!!

Com no... ens mostren elements de tortura, escoltem els inquisidors en les seus interrogatoris... dones que reconeixen que van arribar volant per adorar el diable. Clar que... veient o imaginat les tortures jo mateix m’hauria declarat bruixa.

El recorregut mostra bruixes de Goya, Shakespeare… que deixen entreveure la transformació, primer de bones (llevadores, fetilleres) a dolentes, (via Malleus Maleficarum) i, de nou, a bones.

La part que vaig preferir, de totes, fou la dels contes a la vora del foc i, ja que no vaig trobar el cd que vam escoltar, hauré de cercar el llibre del que foren extrets (en Fabra està molt content per la formalitat d’aquesta frase!). A part d’això, unes cançons que per a qualsevol mestra o mestre d’infantil o primària eren, com a mínim, curioses (sí, curioses és la paraula adient).

Ah! També vaig veure les cites del llibre de visites, veí. I (reivindicacions sobre llengües a part, que mai falten però trobo que sobren) no vaig parar de riure d’una de prometedora:
- “Molt mal documentat, els falta informació. Si en necessiten, truquin”



Altres opinions:

Pirineos
Uncajonrevuelto
Mediterraniadansa
La malla
Cat

6 comentarios:

Duschgel dijo...

Ser traductor técnico es más práctico y menos complicado :)

Entre tu post y el del Veí, pues como que siento aún más la distancia y se me despierta más aún la curiosidad.

Un beso, ¡y enhorabuena por tu post bilingüe!

Tako dijo...

Desde luego ser traductor es chungo. Jo.

Y eso que el catalán y el castellano aún vienen de la misma raiz :)

Un petó fantàstic!

Antígona dijo...

Magnífico post, Tako, también a mí me has despertado la curiosidad.

Sólo hay una cosa que me resulta poco creíble... "Els homes de l'edat mitja que tenien por al sexe"...mmmm, ¿de qué especimen extraño estás hablando? Debieron extinguirse todos, no?, porque de esos en la actualidad yo diría que no queda ninguno ;P

Besos!

Tako dijo...

Bueno... era más reprimir por reprimir... pero vamos que las represiones siguen ¡de una u otra manera!

Un gran beso

El veí de dalt dijo...

Estimat Tako,
Me ha encantado tu post; tanto por citarme y por el juego bilingüe. Fabra te aprobaria, no temas. Cervantes, más; todavía.

Ya sabes que siempre tengo azúcar y un café a punto para ti y demàs vecinos. Aunqué algún dia habré de ir al piso de Lucia, que hace días no sé nada de ella...

La bruja que quiso dejar su teléfono no seria "petitabruixa"?

Ah! Y dile a Antigona que todavía quedan hombres temerosos de Dios, del sexo y de las brujas! Y le das un beso de mi parte.

(Si alguien más recala por aquí, indico el post donde comentaba esta expo:
http://malerudeveuret.blogspot.com/2007/03/per-bruixa-i-metzinera.html)

Una abraçada cordial, bruixot!

Tako dijo...

mmmm

Ahora me dirás que conoces a la persona que dejó ese mensaje :)

Un abraçada, veí

Pd.- Records de Lucia i del seu sexe ;)